Plató

PLATÓ

Teoria de Plató

Teoria de las idees: Món sensible / Món intel·ligible.

Dualisme ontològic: Dividir la realitat en dos mons separats.

Al món sensible estan les coses sensibles subjectes a canvi i al món intel·ligible estan les idees, formes o essències subsistents de les coses. Per exemple: Al món sensible els cavalls corren i al món de les idees està la idea de cavall, la seva forma essencial.

Segons Plató la “idea” és alguna cosa que existeix independentment de nosaltres, a un altre món. Les idees de Plató no necessiten que les pensem per existir.

Morphe (μορΦή): forma; éidos (ЄĨδоς): idea.

L’essència d’alguna cosa és el que roman per sota dels canvis o de la possible multiplicitat.

El procés de construcció de la teoria de les idees dóna inici quan Plató comença a preguntar-se quin és l’estatut ontològic d’aquesta essència, d’allò que no canvia a les coses.

El dualisme epistemològic (del coneixement). Per un costat tenim els sentits i per l’altre la raó.

Dualisme antropològic: Divideix al ser humà en dues realitats. Cos i ànima.

Segons Plató, el cos és la presó de l’ànima i aquesta última, anel·la sortir del cos i tornar al món de les idees per contemplar de forma directe l’objecte del seu desig.

Món Sensible

Món intel·ligible

Visible

Invisible

Mutable

Inmutable

Temporal

Etern / invariable

Corpori

Incorpori

Mortal

Inmortal

Imperfecte

Perfecte

Corruptible

Incorruptible

Els éssers humans canvien, és a dir, neixen, creixen, moren… però l’ànima és sempre la mateixa.

Les idees són el fonament del món sensible. Sense idees no hi ha coses. Les idees són la vertadera realitat.

Relació entre món sensible i món de les idees. Plató ho explica amb tres metàfores→

La participació (méthexis): L’objecte participa de la idea; l’objecte aspira a la idea, intenta semblar-se a ella o exemplificar-la; anel·la la seva perfecció; la idea és el seu model.

La presència (parousía): La idea es fa present a l’objecte; la idea es manifesta, es revela, a través de l’objecte.

La comunitat (koinonía): Hi ha una certa comunitat entre la idea i l’objecte. Hi ha una relació entre la presència de la idea en l’objecte i de la participació de l’objecte a la idea.

El mite de la caverna

Al lloc més enfonsat d’una caverna hi ha un grup de persones que porten des de petits allà, encadenats per les cames i el coll, per tant només poden mirar la paret que tenen davant.

Darrera el mur que els aprisona, hi ha un camí per on passen múltiples homes transportant tot tipus d’objectes fabricats o estàtues. Una mica més al fons i en un lloc elevat hi ha una foguera encesa, de forma que la llum d’aquest projecta en la paret on miren els presoners les ombres de tots aquest objectes que van passant.

Aquest presoners l’únic que han vist durant tota la seva vida són aquelles ombres d’objectes que projecta la llum del foc, per tant, per a ells aquestes són la realitat, l’única realitat. Discuteixen entre ells sobre les ombres, fan les seves conjectures sobre els seus canvis i moviments, etc. No obstant això, mai se’ls ocurreix que pot haver alguna cosa més que allò al que porten tota la vida acostumbrats.

Per algun motiu misteriós, un dels presoners s’allibera i s’allunya del lloc de confinament. Al passar a l’altra costat del mur, el qual no podia veure quan estava encadenat, veu als homes transportant els objectes.

El presoner alliberat va ascendint a poc a poc fins sortir de la cova. Quan surt la llum enlluernadora el cega per uns instants i es porta les mans a la cara. Va recuperant lentament la vista i quan ho fa veu el que hi ha fora i el deixa maravillat.

Primer distingeix les ombres i els reflexos dels objectes dins l’aigua, després serà capaç de veure els objectes directament i per últim serà capaç de veure i contemplar el mateix sol al seu propi domini.

Més tard torna a la caverna per explicar als seus antics companys de cadenes el nou món que ha descobert, una altra realitat. Plena de llum, coses reals, més bella, més perfecta i més real que aquella que ells poden veure i experimentar directament. Al acabar els altres no el creuen. Ell intenta convence’ls i inclós alliberar-los, però ells es neguen.

Significats→

S.ontològic: Caverna=món sensible; exterior=món de les idees.

S.epistemològic: Nivells de coneixement. Opinió (doxa)= caverna; Coneixement/ciència (episteme)= exterior. Opinió→ imaginació (eikasia), creença (pistis). Coneixement/ciència→ pensament discursiu (diànoia), intel·lecció (nóesis).

S.pràctic: Tres dimensions→ pedagògica, ètica i política. Pedagògica perquè està descrivint el pas de l’alumne de la ignorancia al coneixement, gràcies al mestre. Ètica perquè implica que el filòsof, el que ha aconseguit sortir de la caverna i veure la vertadera realitat, té l’obligació moral de tornar a entrar dins la caverna i tractar de treure d’allà a tots els altres. Per últim, política perquè per Plató, tot això implica que el filòsof no només té una obligació pedagògica i moral, sinó que també en té una de política, és a dir, que si és ell qui sap certament com és la vertadera realitat, és ell qui hauria de posar-se al comandament de la societat. Ha de governar i si no ho fa, està tot condemnat en anar malament.

S.històric: el Mite de la Caverna es pot llegir també com la mateixa vida de Sòcrates, el gran mestre de Plató. Segons Plató, és el seu mestre qui aconsegueix sortir a aquella vertadera realitat i torna corrents dins la caverna per compartir amb tots el seu descobriment. Plató, amb aquest mite, està reivindicant la figura del seu mestre, està donant una lecció als atenesos (els quals van matar a Sócrates), dient-lis que aquell

...