La Metafísica De Descartes

La metafísica de Descartes

El racionalisme és un corrent filosòfic del segle XVII al qual pertany filòsofs com Descartes (1596 – 1650), Spinoza (1632 – 1677), Malebranche (1638 – 1715) i Leibniz (1646 – 1716). El corrent empirista anglès, representat per Locke, Berkeley i Hume (amb el precedent de Francis Bacon) es desenvoluparà al segle XVIII com a crítica al racionalisme.

És el moment en què a Europa domina el règim de l’Absolutisme, de la Contrareforma i del triomf de la ciència moderna amb el nou mètode experimental i la matemàtica com a base de nou pensament científic i filosòfic.

Característiques principals del racionalisme

1. La revolució científica del segle XVII va fer que el problema fonamental de la filosofia moderna (racionalisme i empirisme) sigui el problema del coneixement (epistemologia), problema que es pot formular a través dels següents interrogants: quin és l’origen i el fonament del coneixement? quin és el mètode adequat per assolir la veritat en les ciències?, etc. En definitiva, s’ha de buscar i establir un criteri de certesa que ens permeti arribar a la veritat.

2. Pels racionalistes, aquest criteri de certesa radica en la raó. Autosuficiència de la raó com a font de coneixement. Hi ha plena confiança en el seu poder al ser il•limitat: tot pot se conegut i comprès per l’enteniment humà. És la facultat cognoscitiva més important i està per damunt de la tradició, de la fe, o de qualsevol autoritat.

3. Menyspreu del coneixement sensible. Els sentits ens poden enganyar i ens proporciona, en principi, un coneixement erroni doncs les seves dades són limitades i no tenen les característiques del coneixement científic.

4. El coneixement científic ha d’ésser universal (vàlid per a tots els casos) i necessari (ha d’ésser així i no de cap altra manera). Un coneixement que no ens proporciona els nostres sentits. La ciència no és vàlida si no té aquestes característiques, d’aquí la preocupació per la matemàtica. Només seguint el model de la matemàtica (more matemàtico) es pot assolir un coneixement vertader: així el problema serà el del mètode, com aplicar el mètode matemàtic a la filosofia?

5. Afirmació de l’innatisme. Si l’ideal de ciència és un coneixement universal i necessari aquesta ha de construir-se a partir de principi o idees “a priori” (no provenen de l’experiència) D’on provenen aquestes idees? Són innates , estan en la ment de l’home des del seu naixement col•locades per Déu i són independents de l’experiència: l’autèntic coneixement consisteix en una autoreflexió, en un descobriment del nostre propi interior sense necessitat de recórrer a l’experiència.

6. Afirmació de l’idealisme. Començar a triomfar un subjectivisme a filosofia: el nostre coneixement és un coneixement d’idees (= contingut de la nostra ment). Per tant, podem dubtar de l’existència del món físic: la realitat del món exterior no és evident, ha d’ésser demostrada.

7. La visió del món sensible o físic és una visió matemàtica i mecanicista, en consonància amb el desenvolupament de la nova física de Galileu. Res és causal o fortuït, l’atzar no hi té cabuda en aquesta visió ontològica: la realitat física funciona com una màquina que Déu ha posat en marxa (el món és com un rellotge explicable segons les lleis de la nova física: la mecànica celest). Tot està determinat i regit pel principi de causalitat (els fets físics estan relacionats segons una relació causa efecte, de manera que si coneixem la causa d’un fet podem predir els seus efectes). Surt un nou model científic (el mecanicisme) que dominarà la visió del món fins al final del segle XIX

René Descartes (1596 – 1650)

Aquest filòsof trencarà definitivament amb les teories filosòfiques de l’escolàstica medieval al crear un nou sistema. Se li considera el pare de la filosofia moderna.

1. Vida

Neix a la ciutat de La Haye, un poble de la Turena francesa, el 31 de març de 1596. De família noble i acomodada pot dedicar-se plenament a l’estudi. El seu cognom és des Cartes (d’aquí que el seu pensament es digui “cartesià”)

De naturalesa malaltissa, als 8 anys ingressà al col•legi jesuïta de La Flèche on romandrà fins el 1614. Allà comença a tenir contacte amb les noves idees, en concret amb el mecanicisme a través de l’obra de Galileu. Al 1616 es graduà en dret a la Universitat de Poitiers. Però tal i com explica al seu Discurs del Mètode no serà entre els llibre ni els doctes del moment on trobarà la via del veritable coneixement. Es dedicà a viatjar i buscar la ciència que es troba “en mi mateix o bé en el gran llibre del món” . Aquesta etapa durarà fins 1629, quasi onze anys.

Per realitzar aquest fi s’allista al 1618 a l’exèrcit (Europa està immersa en guerres de religió entre catòlics i protestant: la Guerra dels Trenta Anys). Va ser llavors quan es retira al quarter d’hivern on medita llargament i al costat de l’estufa arriba al descobriment dels “fonaments d’una ciència admirable”. Té uns somnis que li donen consciència de la seva vocació: troba el camí de la seva filosofia, la recerca d’una ciència universal (mathesis universalis), d’un saber absolut que ell relacionarà amb les matemàtiques (more matematico) les qual, sense ser la ciència buscada, constituirà el seu model a causa de la certesa i l’evidència dels seus raonaments.

De 1620 a 1629 es dedica a viatjar. Al 1629 s’instal•la a Holanda buscant un ambient de pau i tranquil•litat per a realitzar la seva obra. En l’Europa del moment sotmesa a guerres de religió i en un ambient de repressió degut a la Contrareforma i la Inquisició, Flandes, avui Holanda, era el país més lliure juntament amb la Gran Bretanya. Aquí romandrà durant vint anys canviant contínuament de residència. Posteriorment abandona Holanda i accepta la invitació de la reina Cristina de Suècia d’anar a Estocolm on arriba al començament d’octubre amb la intenció de passar-hi l’hivern. A principis de febrer contreu una pulmonia i l’11 del mateix mes mor a Estocolm víctima del rigor de l’hivern suec.

2. Obres

• Regles per a la direcció de l’esperit

• Tractat del món, continuació del Tractat de l’home

• Discurs del mètode (per dirigir bé la raó i cercar la veritat en les ciències), escrit en francès el 1637.

• Meditacions Metafísiques escrita en llatí. És la seva obra més sistemàtica.

• Principis de la filosofia escrits en llatí.

• Tractat de les passions. Última obra, escrita en francès, l’any 1649.

3. Epistemologia cartesiana: el problema del mètode

Amb la crisi del pensament escolàstic

...